INFERMERIA i PSIQUIATRIA

La informació que ara es transmet és un regal anticipat del Nadal.
La seva protagoniste és  infermera de l' Unitat d'Aguts  de Psiquiatria del Hospital de Sta.Caterina. Girona.

És Anna Parera Llorà

 Primer de tot m’agradaria donar les gràcies el Dr. Javier Faura per confiar en mi per escriure aquest article del qual tinc el gran honor de conèixer com a persona, amic i gran psiquiatre del qual vaig poder compartir i aprendre al seu costat els primers anys de la meva carrera professional en el món de la psiquiatria. 

En un primer moment em va demanar que expliqués el que és una unitat d’aguts en la qual fa uns vuit anys que treballo com a infermera. Però el que realment crec interessant i m’agradaria transmetre és l’enorme tasca i a la vegada tan desconeguda de la infermera especialista en psiquiatria i que més endavant compartiré. 

La unitat d’aguts és una unitat d’hospitalització de curta durada destinada a atendre a persones majors de divuit anys que presenten una situació de crisi en la qual no s’ha pogut aconseguir una millora o control dels símptomes a nivell d’altres recursos externs i que per la seva gravetat i risc requereixen una contenció i intervencions intensives en règim hospitalari. En aquesta unitat s’atén a persones que presenten crisi psicòtiques precoces, persones que presenten una regularització de processos crònics, risc suïcida, trastorns conductuals intensos amb pressió social i/o familiar (conducta violenta, aïllament,...) i persones amb patologia orgànica intensiva amb símptomes psiquiàtrics. Amb l’objectiu de poder retornar al pacient al seu hàbit familiar, social i laboral en unes condicions de remissió clínica que facilitin la seva vinculació al tractament en el seu Centre de Salut Mental de referència. 

La unitat d’aguts està formada per un equip multidisciplinari on hi ha un cap de servei, cap clínic, psiquiatres, metge internista, psicòleg, treballador social, terapeuta ocupacional, cap d’infermeria, infermers, auxiliars d’infermeria, administrativa i netejadores. 

Però com us havia dit anteriorment en el que m’agradaria centrar-me és en donar a conèixer el rol de la infermera dins de la unitat d’aguts i de la relació terapèutica de la qual donem significat a la nostra professió. 

Ens passem tota la formació acadèmica escoltant la importància del vincle terapèutic, però us podria dir que fins que no vaig treballar en l’àmbit de la salut mental, no vaig poder comprendre el que realment significa. 

Infermeria és qui està a la cura del malalt les vint-i-quatre hores del dia, i aquest vincle sobretot en salut mental és necessari a l’hora d’iniciar una relació d’ajuda i la qual perdurarà en el temps. 

Aquest vincle sorgeix parlant amb els pacients de forma individual i oferint una atenció amb l’objectiu de construir una relació terapèutica de confiança, animant-los a discutir els seus problemes i escoltar les seves opinions per permetre al pacient a reconèixer les coses o situacions que afecten negativament a la seva salut mental, per aprendre maneres d’afrontar situacions. Utilitzant el màxim la sensibilitat, tacte, paciència, tolerància i sobretot un tracte lliure de prejudicis. 

Durant aquestes converses estem fent una valoració acurada en l'àmbit psicopatològic del pacient. I només quan aquest vincle s’estableix podem tranquil·litzar i calmar a la persona. Esbrinar per què la persona pot sentir-se ansiosa o agressiva i poder actuar i prendre decisions per disminuir riscs. Alhora treballem consciència de trastorn, necessitat de tractament i la seva adherència. També avaluem efectes secundaris al tractament i intentem involucrar a la família o cuidadors perquè mantinguin el tractament i facilitin la seva autonomia. A part de les tasques pròpies d’infermeria com pot ser l’administració de medicació, tècniques, investigació i docència. 

M’agradaria per acabar deixant així enrere el desafortunat estigma que ens ha acompanyat i ens continua acompanyant a la infermera especialista en psiquiatria. Ancorada en el manicomi que funcionava només per la contenció, custodia i direccionisme amb els interns, i veia els malalts com una amenaça o un perill. Per tant, res té a veure la infermera actual amb la imatge que el cinema o la literatura han projectat sobre la nostra professió. Per tant, en posar un peu a dintre la unitat d’aguts ningú se sentirà com Clarise recurrent al passadís de pedra fins l’última cel·la per trobar-se amb Hannibal Lecter.